Viquipèdia i preguntes

Tot seguit us adjuntem la tasca encomanada a la classe de GTIC, consta de tot un seguit de preguntes relacionades amb les classes impartides a l'aula.Pensem que es una molt bona manera per estudiar. Aquí us deixem una presentació de Google Drive amb les preguntes i les respostes, espero que us serveixi d'ajuda. Aquesta entrada de blog astat creada per Marta Navarro i jo. 

Usos educatius dels blogs

En l'assignatura de GTIC, ens fan llegir el llibre de "Usos educatius dels Blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents". Un cop haver llegit el llibre la meva companya Victoria Marqués i jo hem realitzat un resum per entendre-ho millor.

Ara us adjuntem l'arxiu:

El programari lliure i privatiu

Què és?
Programari lliure es aquell que concedeix a tothom permís per utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo amb o sense modificacions i de forma gratuïta o a canvi d'una quota. Això implica, particularment, que el codi font ha d'estar disponible:" Si no és codi font, no es programari".

Característiques
Es troba disponible el codi font del programari, pel que pot modificarse el programari sense cap límit.
Llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo.
Llibertat de distribuir còpies.
Llibertat de millora i publicació de canvis.
Llibertat d'usar el programa amb qualsevol propòsit.

Què és? 
Programari privatiu es qualsevol programa que no és lliure. El seu ús, distribució o modificació està prohibit, o requereix que demaneu permís, o conté tals restriccions que no es pot distribuir o modificar lliurement.

Característiques
Aquest programari no et pertany, no pots fer-li cap tipus de modificació al codi font.
No pots distribuir-lo sense el permís del propietari.
L'usuari ha de realitzar cursos per al maneig del sistema com a tal per la seva alta capacitat d'ús.
Ajuda pel que fa el antivirus.

Aquest post ha estat creat per la meva companya Victoria Marqués i jo.

Wordle/Núvol de paraules

Wordle és una aplicació de caràcter gratuït en la qual l'usuari pot crear la seva pròpia word clouds (núvol de paraules), les quals poden adoptar diverses formes, colors i fonts. És una eina que fa a l'internauta familiaritzar-se amb un nou concepte de presentació visual de paraules destacades a partir d'un simple text. En general, a través del seu ús es potencia el que s'ha denominat com la Web 2.0 o l'intercanvi entre l'usuari i el mitjà.

Per utilitzar Wordle no és necessari descarregar-se cap programa, sinó que n'hi ha prou amb entrar al seu Web i començar a crear un núvol completament personalitzat a través d'un menú desplegable. El programa té l'avantatge d'eliminar automàticament les paraules curtes i els signes, alhora que ressalta aquelles paraules que més es repeteixen dins del text. Una vegada que s'ha acabat el "núvol de paraules", *Wordle permet imprimir la imatge, capturar-la en PDF, o compartir-la amb els nostres contactes en un blog o en la galeria de la pròpia aplicació

Com fer un núvol de paraules o Wordle?

• Buscar un text 
• Copiar 
• Anar a Wordle i clicar a “Crea el teu propi núvol” 
• Enganzar el text a l’espai que indica 
• Clicar l’opció “Go” i a continuació ja tens el núvol de paraules

El meu núvol de paraules

 Informació extreta de http://www.manuales.com/

Taxonomia de Bloom

El dia 15 de desembre el professor de GTIC ens va informar sobre l’ultima tasca a fer de l’assignatura d GTIC, aquest exercici estava relacionat amb el tema parlat a classe taxonomia de bloom.
Benjamin Bloom va crear amb l’ajuda d’uns col.laboradors: La Taxonomia de Bloom, que és una classificació de les activitats educatives,graduades de més senzilles a més complexes.
Aquesta eina avui dia segueix sent imprescindible per establit objectius d'aprenentatge. Aquesta esta dividida en quatre dominis: El cognitiu, afectiu i psicomotor.
La Taxonomia va ser creada el 1956, el 2001 va ser modificada per Lorin Anderson, que va canviar els substantius per verbs perfeccionant-ho. L’any 2008 per ultima vegada va sofrir alguns canvis arran de les noves tecnologies i per això actualment la coneixem amb el nom de taxonomia de bloom per l’era digital.

Aquí us adjuntem la Vicky Marqués i jo la nostra taula personalitzada:

Recursos metodològics (cooperació)

L’Educació física és una de les assignatures més imprescindibles a l’etapa escolar, ja que ens permet treballar un aspecte molt important en la vida de tots els éssers humans, que és la cooperació.

Saber treballar en equip, ajudar als altres, deixar de banda els egocentrismes, tenir empatia i saber posar-se en la situació dels altres, són alguns dels valors que engloben aquesta paraula i que tot infant hauria d’assolir al llarg de la seva etapa escolar. És per això que l’àrea d’Educació Física és igual o més important que altres assignatures que, erròniament són interpretades com a més importants, i en canvi, no poden assolir el treball d’aspectes socialitzadors com és la cooperació.

En els nostres dies un dels aspectes que més es treballa en les escoles són els valors, i dintre d’ells trobem un de molt important “la cooperació”, que es treballa molt adequadament dins de l’àrea curricular de l’educació física.

La cooperació implica la participació de tots els integrants del grup, que fa que sigui possible avançar en el coneixement del propi cos, en el desenvolupament de les capacitats motrius i l’aprenentatge afectiu i social. Cal remarcar que aquest mètode de treball no és una competició entre els participants sinó una forma de jugar que poden guanyar o perdre, però la seva finalitat sempre serà haver participat, passar-ho bé i ajudar-se entre ells.

Per obtenir un bon resultat, és necessari coordinar les accions dels companys. Per a aconseguir-ho necessitarem un element molt important, la comunicació.

Estudis empírics afirmen que les activitats cooperatives poden influir positivament en la persona.

Segons Slavin: “els infants mostren en aquest tipus d’activitats, un alt grau d’acceptació envers els seus companys.”

Estem parlant d’un valor molt important: “la companyonia”.

Ziegler revela la influència positiva d’aquestes activitats que exerceixen sobre les relacions interculturals.

Tipus de jocs cooperatius:

-Jocs motors

-Cançons motrius

-Activitats dissenyades pel professor

-Adaptació de jocs competitius a cooperatius

En aquest mapa conceptual hi podem trobar els elements clau del joc cooperatiu.

A continuació us deixem amb un vídeo que explica tot el que hem comentat nosaltres anteriorment, és a dir, la importancia dels jocs cooperatius dins l’Educació Física. També aporta 5 exemples que podriem usar en una classe.

I una presentació que resumeix tot el que hem explicat anteriorment.

Bon comunicador

Els nostres professors de GTIC i COED, ens van proposar fer un seguiment d'alguna persona que apareixes en els mitjans de comuicació i seguir-la durant un mes, en les xarxes socials i en les seves aparicions en ràdio o televisió.

El nostre grup, Maria Vergés, Laura Mulero, Sandra Ruíz, Natàlia Muñoz i jo, Laura Mulero, vam fer el seguiment durant un mes de Júllia Otero.

Un cop vam realitzar el mes de seguiment vam recopilar tota la inofrmació en un Google Sites, per poder-la presentar  a la classe.

A continuació us deixo el Sites on tenim la informació: 
https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/julia-otero/

Repte superat

El passat diumenge día 14 de desembre, vaig realitzar una cursa de 5 km per tot el circuit de Montmeló, encara que el principi ho veia impossible ho vaig poder aconseguir-ho. Encara que vaig acabar realment agotada però va ser una bona experiència.

Recitació de poemes

Com a última activitat de l'assignatura el nostre professor Josep Maria Vila, ens ha dit que per les pròximes setmanes cada un de nosaltres hauríem de recitar un poema que ens agradi o ens cridi l'atenció. A més a més, ens l'hem de saber de memòria, tindré una bona articulació, un bon to de veu, una bona postura corporal..., ja que tots aquests punts ho tindrà en compte.

Jo no he elegit un poema d'un autor conegut com quasi bé totes les companyes, sinó un poema d'un autor anònim però que té molta importància en la meva família. Ja que des de la meva besàvia ha anat passant de generació en generació i com no, jo no vull trencar aquest llegat tan bonic.

Padre ¿Es pecado besar?
dice la condorosa niña
con la cara de rosa
que se fue a confesar.

Y el padre que es un bendito
le dice muy bajito
¿A quién besar quieres?
¿A tu padre? ¿A tu madre?

¡Oh no padre!
A un joven galán que esta prendado de mí.
Joven que cuando fija su mirada,
me parte y me atraviesa el corazón.

¿Él te quiere? Me lo ha jurado.
¿Tú le amas? Hay padre de amor muero.
Pues si es amor verdadero,
bésale que no es pecado. 

(Anónimo)

Glogster

Què és?

És una eina per a confeccionar pòsters o murals multimèdia i que té components de xarxa social , ja que les persones que l'utilitzen no solament ho fan per confeccionar les seves creacions sinó també per convertir-les, reivindicar, denunciar, anunciar.. Per això podem trobar tot tipus de temes i motius.
És una eina en linea (a través d'internet) que permet crear pòsters digitals. Integra textos, imatges, vídeos o àudios de manera dinàmica i senzilla. És una bona manera pels alumnes, ja que proposa, comunica informació a través de diferents suports.

Aquí us deixem la Victoria Marqués i jo una fotografia d'un exemple de glogster recollida d'internet:

Gramàtica de la fantasia

"Sempre hi ha un nen -diu *Rodari- que et pregunta: Com s'inventen les històries? i es mereix una resposta honesta". En la GRAMÀTICA DE LA FANTASIA, "es parla d'algunes maneres d'inventar històries per a nens i d'ajudar als nens a inventar per si sols les seves pròpies històries".

Aquest llibre, que s'ha convertit ja en un clàssic de la literatura pedagògica, és un instruments realment útil destinat a "qui creu en la necessitat que la imaginació tingui el seu lloc en l'ensenyament; a qui té fe en la creativitat infantil; a qui sàpigues quina virtut alliberadora pot tenir la paraula".

Parlar bé en públic

A l'assignatura de COED ens han proposat llegir aquest llibre: "Com parlar bé en públic". Aquí trobareu un resum del llibre i a més continguts dels apunts i temes que hem estat treballant a classe que estan molt relacionats amb aquest llibre.

Tots som iguals, però alhora diferents

El passat dia 3 de desembre, la Maria Vergés i jo, vam exposar el nostre treball d'Identitat i territori.

En aquest treball ens demanàven cercar una característica que tinguéssim en comú, que d’una manera o altra ens fes ser qui som, però parlant entre nosaltres ens vam adonar que no només són les coses que tenim en comú, sinó també els aspectes contraris, els que ens defineixen millor. Per aquest motiu vam voler que el nostre treball tractés sobre el fet de ser dues persones semblants, però úniques al mateix temps. 

L’objectiu del nostre treball d’Identitat i territori és fer reflexionar al públic, com a futurs i futures mestres, sobre la importància de tractar els infants com a ésser únics, diferents i especials que són. 

Per a nosaltres, l’educació es basa en formar futures persones adultes, futurs ciutadans, capaços de transmetre aquests valors i canviar la manera de veure el món. Per aquest motiu us convidem a mirar una mica més enllà, i tractar als infants individualment, sense deixar de tenir una visió global d’ells.

Sobretot cal respectar les seves personalitats. No els hem d’educar perquè facin el mateix que la resta; sinó que nosaltres com a mestres els hi oferirem el màxim dins de les seves capacitats i possibilitats, perquè puguin descobrir la seva identitat. 

Per acabar us deixo un petit prezi creat per nosaltres, en el qual es resumeixen les idees que considerem claus sobre el nostre treball.

Te quiero

Des de començament de curs el nostre professor Josep Maria Vila comença la classe recitant un poema, després ens fa reflexionar i conjuntament donem les nostres opinions. 

Tus manos son mi caricia,

mis acordes cotidianos;

te quiero porque tus manos

trabajan por la justicia.

Si te quiero es porque sos

mi amor, mi cómplice, y todo.

Y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Tus ojos son mi conjuro

contra la mala jornada;

te quiero por tu mirada

que mira y siembra futuro.

Tu boca que es tuya y mía,

Tu boca no se equivoca;

te quiero por que tu boca

sabe gritar rebeldía.

Si te quiero es porque sos

mi amor mi cómplice y todo.

Y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Y por tu rostro sincero.

Y tu paso vagabundo.

Y tu llanto por el mundo.

Porque sos pueblo te quiero.

Y porque amor no es aurora,

ni cándida moraleja,

y porque somos pareja

que sabe que no está sola.

Te quiero en mi paraíso;

es decir, que en mi país

la gente vive feliz

aunque no tenga permiso.

Si te quiero es por que sos

mi amor, mi cómplice y todo.

Y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Mario Benedetti

Feedly

Feedly és un lector de RSS que permet organitzar i accedir ràpidament des d'un navegador web o de les seves aplicacions per a telèfons intel·ligents a totes les notícies i actualitzacions de blogs i altres pàgines que el sistema suporta.
Entre altres característiques permet ordenar tots els continguts de manera que facilita a l'usuari estalviar temps per no haver de revisar una a una totes les fonts de notícies.

"Informació extreta de Wikipedia".

Desenvolupament

ELS PRIMERS PASSOS..

El naixement d’un nadó sempre és un motiu d’alegria dins una família.

A finals del segle XIX un de cada vint nens moria durant el part.

Avui en dia, per sort, aquesta xifra ha canviat i molt pocs nens moren durant el part.

Durant el part els nivells d’adrenalina d’un nadó són superiors als d’una persona que pateix un infart. Aquesta mateixa adrenalina provocarà que el nadó comenci a respirar.

El cor del nadó no està preparat per a la vida fora de l’úter.

Els nadons són com esponges, i encara que no ho sembli, aprenen de tot el que veuen i perceben.

És per aquest motiu que són molt curiosos i intenten agafar coses amb les mans o amb els peus. Això són reflexos totalment involuntaris. Per això cal que l’entorn en el qual es troben sigui totalment segur.

Ja des de ben petits, és podria dir que des que neixen, els nadons tenen unes qualitats sorprenents, com per exemple la de nadar sense que ningú els ensenyi. Si deixem a un nadó en una piscina no s’ofegarà, ja que deixarà de respirar sota l’aigua. Això vol dir que els pulmons estaran tancats mentre el nadó es trobi sota l’aigua. A aquest fet se l’anomena “reflex del busseig”.

Quan som petits tenim més reflexos que quan som adults i ens moltes ocasions creiem que hem perdut aquests reflexos, però no és així. Aquests reflexos perduren ocults en nosaltres al llarg de tota la nostra vida i de forma ocasional poden ressorgir anys més tard.

Els nadons han de seguir uns passos crucials per a un correcte desenvolupament. Alguns d’aquests passos són: aprendre a fixar la mirada, somriure i reconèixer un somriure… És per això que quan un nadó neix el seu cervell no està del tot complet, sinó que està a “mig fer”. Els estímuls, les experiències i el nou coneixement contribuiran al total desenvolupament del seu cervell.

Experimentar és vital per al desenvolupament del cervell.

Un dels moments més importants en la vida d’un nadó és quan comença a gatejar i posteriorment intenta posar-se de peu i donar les seves primeres passes. Amb aquest gran pas comencen a descobrir el “món dels adults” i comencen a estar en continu moviment. A partir d’aquest moment començaran a desenvolupar una mica més el seu cos i realitzaran activitat física.

Un nadó deixarà de ser-ho quan comenci a raonar. Aquest fet canviarà per complet el seu món.

A partir d’aquí el nadó haurà deixat de ser-ho i s’haurà convertit en un nen, amb tot el que això comporta.

Sentirà la necessitat d’explorar el seu propi cos i això podrà realitzar-ho gràcies a l’activitat física.

L’EDUCACIÓ FÍSICA DINS L’EDUCACIÓ INFANTIL:

Què entenem per educació infantil? Un desenvolupament, una experimentació, un coneixement d’allò nou, una exploració, una consideració del risc…

Com creixen els nens si no és amb moviment. Si que és veritat que els nadons tenen moviments reflexos, on ells no són conscients que ho fan.

Però la majoria són moviments motrius, per poder arribar a una joguina han de tenir la capacitat de poder gatejar, tocar, agafar, tirar…
Poc a poc aniran agafant moviments més elementals i aquests li donaran a l’infant una necessitat d’explorar molt més que abans, ja que al poder caminar i córrer voldrà saber de que és capaç. Segurament caurà infinites vegades però això es un fet que ha de succeir, sinó no estem deixant que adquireixi coneixements per ell mateix, que adquireixi aquesta autonomia posterior.

El ser conscient del seu cos és molt important, el poder mirar-se a un mirall i saber que és ell en aquell mateix moment és un pas en el seu desenvolupament motriu i personal.

A partir d’aquí les habilitats motrius arriben a ser molt més complexes com llançar una pilota, girar, fer equilibri; més especifiques en un esport; o més especialitzades, és a dir, un gest en concret.

L’educació física no només és necessària en l’educació infantil, sinó que també ho és en molts altres àmbits. És per això que cal donar-li a aquesta “assignatura” la importància que realment té.

Els infants perceben el seu propi cos com a font de sensacions. Per aquest motiu és necessària la presència de la motricitat en la seva educació. Aquesta motricitat pot ser desenvolupada a l’assignatura d’educació física.

L’educació física ens permet treballar aspectes motrius en els infants i de desenvolupament del seu propi cos, i crear un camp de coneixement on realitzen una descoberta d’ells mateixos. D’aquesta manera, adquireixen capacitats necessàries en el seu dia a dia.

L’educació física s’encarrega de moltes més coses a part de la motricitat i l’activitat física. També s’encarrega dels àmbits afectiu i cognitiu entre d’altres.

Amb l’educació física els infants poden aprendre un munt de coses que van molt més enllà de l’esport, com per exemple el companyerisme, la superació i satisfacció personal, assumir les derrotes, la competitivitat sana, el treball cooperatiu, l’autoestima, la participació, l’empatia, la resolució de conflictes, aprendrà a duu a terme diferents rols dins el grup, per tant el formarà socialment, i aprendrà a assumir responsabilitats.

Tots aquests elements són molt importants en qualsevol ésser humà i el permet desenvolupar la seva pròpia persona, per això és tant important l’educació física en l’etapa d’Educació Infantil.

La metodologia en l’educació infantil ha de ser motivadora, activa, globalitzadora i a la vegada individualitzada, cobrint les necessitats que presenta cada infant.

Parlant dins del desenvolupament psicològic diferents estudis demostren que sobre els diferents àmbits de la conducta infantil han contribuït a explicar com, a través de l’educació física, es va conformant la personalitat i els models de conducta de l’infant.

Quan treballem l’educació física, hem de tenir en compte amb quin objectiu realitzem les diferents tasques o activitats, sempre tenint en compte que aquestes han de contribuir a que l’infant desenvolupi algun tipus de capacitat.

Aquestes activitats no només han d’estar enfocades a mantenir un estil de vida saludable en l’infant sinó que han de ser variades i hem de tenir en compte altres objectius a assolir, ja sigui la descoberta del propi cos, de l’entorn, la percepció espacial, dels moviments, la comunicació corporal, la coordinació, l’agilitat, l’equilibri, etc.

La societat actual dóna poca importància a aquesta assignatura, però és queixa de que molts joves pateixen sedentarisme i això s’està convertint en un problema. Resulta necessari que és respecti la necessitat del moviment de la infància i es comencin a consolidar hàbits d’activitat física des dels primers anys.

L’educació física ens proporciona un control sobre el nostre propi cos i això ens fa estar més segurs de nosaltres mateixos.

És per tots aquests motius que cal valorar més positivament i donar més importància a l’educació física. Cal que des de ben petits els infants desenvolupin el seu cos.

Vídeo i educació de Joan Ferrés

DADES BIBLIOGRÀFIQUES: 

L'autor d'aquest llibre "Vídeo i Educació" és Joan Ferrés. Es va publicar el 1988 per Laia Editorial, però quatre anys més tard tal Editorial va desaparèixer i va ser llavors l'Editorial Paidós que van fer possible una segona edició. En aquesta última l'obra la modificació és només en algunes errades i poca cosa més. Però van passar els anys i es van realitzar algunes modificacions més, com la reducció dels capítols dedicats al desenvolupament de programes educatius, creant un nou capítol de "criteris d'avaluació i l'ús dels vídeo programes didàctics". Un altre nou capítol també es va introduir com a "projecte educatiu per a la integració del vídeo" a l'escola. 

IDEES PRINCIPALS: 

A l'escola s'ha observat que els alumnes aprenen més fàcilment amb tot el que té a veure amb els mitjans audiovisuals, on ens trobem el so, la imatge i la possibilitat d'enllaçar dos elements i alhora de modificar-los... I no amb el contingut d'una manera mecànica i memorística. Una frase que resumeix molt be aquesta idea seria "Una imatge val mil paraules".

En el llibre hi podem trobar un munt de consells sobre la correcta utilització i aplicació dels programes educatius, per exemple, anar introduint gradualment l'ús de mitjans audiovisuals i així qualificar un tipus de classe més agradable i participativa, però sens dubte, el més important d'aquest llibre són les directrius que ens han d'efectuar per integrar els mitjans de comunicació en l'àmbit de l'educació, en cadascuna de les àrees.

El més important és l'ajuda del centre a tenir una visió més positiva i pràctica dels mitjans audiovisuals per ensenyar-los sense cometre errors que dificulten el procés, d'altra banda és important seleccionar el material tècnic necessari, i que el centre, algun dia, tingui una correcta instal·lació on cada classe té tots els recursos necessaris.

Per concloure, la tecnologia de vídeo pot facilitar la interacció entre l'estudiant i el programa, entre l'alumne i el professor, entre l'alumne i els altres companys. Encara que el programa és el mateix per a tots, cada alumne rebrà de forma diferent, depenent de la seva personalitat i la riquesa de les seves experiències anteriors.

Aquesta entrada l'hem fet entre la Victoria i jo. 

Travessa Collserola

El passat dia 10 de novembre de 2014, vam dur a terme una travessa per Collserola, concretament vàrem realitzar el tram que té inici al baixador de Vallvidrera i finalitza a Sant Cugat del Vallès.

Ens vam dividir en tres tribus, d’unes 12-13 persones cadascuna, i vam iniciar el camí amb una diferència de cinc minuts. El primer grup va avançar ràpidament fins a la meitat del trajecte on posteriorment ens ajuntaríem tots els grups, el segon i el tercer grup avançava una mica més a poc a poc, intentant interpretar les pistes/senyes que ens havia proporcionat amb anterioritat en Txema

Cal afegir també que al llarg de tota la travessa, vam poder gaudir de la presència de dos companys cànins, el Pumba i el Pongo.

Ara us mostraré un vídeo on fa referència la nostra travessa.

Els instruments

En la assignatura de llenguatge musical el professor Antoni Miralpeix va fer que ens unissim per grups per a la creació de cançons.
El meu grup format per la Sara Martinez, Esther Martí, Rebeca Losada, Marina García, Asún Peréz, Inés Piqué i jo.
El tema de la nostra cançó, són els instruments.

Els instruments

En el món de la música hi ha un calaix amb instruments

Els agafem? Siiiiiiiii. Com? Siiiiiii.

Doncs comencem

Benvinguts al món de la música

on els instruments la fan única
Ballem un rock, cantem un rock
I tots junts ens divertirem

Agafem el tambor escoltem el seu so Porom-popo porom-porom-popo Si busquem en el calaix trobarem el contrabaix. Burububu buru-burububu Si mirem més endins trobarem els violins. Nyigonyigonyi nyigonyigonyi Benvinguts al món de la música on els instruments la fan única Ballem un rock, cantem un rock I tots junts ens divertirem. Si toques les maraques segur que destaques Txacatxaca-txacatxaca Si sents la trompeta segur que et desperta Tara-ta-ta tarataratata Si escoltes la guitarra segur que la balles (t'agrada) Param-papa param-param-papa Benvinguts al món de la musica on els instruments la fan unica Ballem un rock, cantem un rock I tots junts ens divertirem.

Què és?

La Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna, organitza la "Setmana d'Activitats Extraordinàries" per als estudiants de 1r d'Educació Infantil i Educació Primària.
Consta amb un seguit de conferències, visites a centres educatius, realització de tallers, acompanyament dels estudiants en pràctiques per part d'alumnes de primer curs..

Els objectius són els següents :
-Prendre consciència de la responsabilitat educativa de les escoles, centres, institucions, organitzacions i entitats educatives, a través d'apropar-se a la seva realitat.
- Observar i reflexionar sobre els esdeveniments, actes, xerrades i visites en què es participi.
- Participar activament i amb interès en les diferents activitats proposades.
- Apropar-se al rol de mestre

Aquesta és la taula amb tots els horaris que em anat fent durant aquesta setmana, que ha comprès del dilluns 10 de novembre al 14 de novembre.

 

Una setmana diferent

La setmana de pràctica i reflexió educatives va ser compresa del dia 10 fins al 14 de novembre. Podria destacar una gran setmana, ja que vaig poder podré aprendre un munt de coses, mètodes diferents d'ensenyament, les noves tecnologies aplicades en el dia a dia de la classe...

Ara en aquest arxiu podreu veure totes les activitats que vam fer dia per dia.

Sites

El Google Sites forma part del paquet d'aplicacions de Google. És una pàgina en línia, on diverses persones poden editar o només compartir-la perquè la puguin veure. Dóna la sensació de pàgina web, pots introduir diferents pestanyes, crear noves pàgines... 
És molt fàcil modificar i crear. Disposa d'una barra de modificació molt senzilla, on poder inserir imatges, vídeos, canviar la lletra... 




També compta amb temes predisenyats o de creació lliure pel disseny del Sites.



El nostre grup, Andrea, Ana, Vicky i jo, hem creat un Sites de l'escola inclusiva. Amb diferents pàgines com podem veure a continuació:



Us deixo l'enllaç del sites perquè ho pugueu veure:

https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/escolainclusiva2014/

Cançó del capvespre

Des de començament de curs el nostre professor Josep Maria Vila comença la classe recitant un poema, després ens fa reflexionar i conjuntament donem les nostres opinions. 

Hi ha una vela enllà del mar,

hi ha un ramat que ningú guarda,

pasturant l'herba a l'atzar

quan cau la tarda

Darrera el matoll de bruc

sento la rata cellarda,

sento l'esquirol poruc

quan cau la tarda.

Sento l'estrella en el cel,

i en el turó l'olivarda,

sento el sospir i el bruel

quan cau la tarda.

Sento la pena per dins

sento el neguit que m'esguarda,

sento perles i robins

quan cau la tarda.

Sento que els dies se'n van,

però l'angunia es retarda...

sento que l'enyoro tant,

quan cau la tarda!

 Josep Maria de Sagarra

Copyright, Copyleft i Creative Commons

Diferències:

-Copyright: la única persona que pot fer el que vulgui amb l'obra és el propi autor, qui la vulgui haurà de pagar a l'autor i demanar-li permís. 

-Copyleft: és al contrari que el Copyright, les obres no tenen cap límit i poden modificar-se lliurament.

-Creative Commons: provident de la llicència Copyleft. S'ha popularitzat sobretot en els blocs i a diferència del Copyleft, amb el Creative Commons pots escollir el tipus de protecció que li vols donar a la teva informació, ja que hi ha diferents models d'aquesta llicència.

Viquipèdia

Què és la Viquipèdia? 
És una enciclopèdia lliure escrita col·laborativament per internet. N'hi ha versions en més de 280 idiomes. Tothom hi pot contribuir.
El projecte es va iniciar el 15 de gener de 2001, i va ser fundada per Jimbo Wales i Larry Sanger sota el lema "L'enciclopèdia lliure que tots podem editar".

És segura Viquipèdia? 
Viquipèdia manté estrictes normes per a l'edició dels seus articles, sent el seu lema principal: el "Punt de vista neutral" dels articles. També fa gran recalcament en no emprar material amb drets d'autor. Encara que, existeixen múltiples controvèrsies sobre la seva fiabilitat, doncs qualsevol pot modificar els articles en qualsevol moment (especialment en articles polèmics i en idiomes on els controls no són forts). Per tant el vandalisme, el spamming i el fanatisme, són els grans enemics de la viquipèdia i haurem de vigilar amb ells.

Després de saber què era la Viquipèdia, vam posar-la en pràctica amb un treball en grup. Vam haver de triar un tema per a modificar un article ja existent al Viquipèdia, o bé, per fer-ne un nou. El meu grup format per la Vicky Marqués i jo vam escollir completar l'entrada sobre l'escola Summerhill.

Per a poder començar a completar l'article calia registrar-se a Viquipèdia, així que així ho vam fer. A l'hora de completar l'entrada vam treure informacions de llibres i pàgines webs.

Ara us mostraré el nostre treball realitzat:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Summerhill_School