Repte superat

El passat diumenge día 14 de desembre, vaig realitzar una cursa de 5 km per tot el circuit de Montmeló, encara que el principi ho veia impossible ho vaig poder aconseguir-ho. Encara que vaig acabar realment agotada però va ser una bona experiència.

Recitació de poemes

Com a última activitat de l'assignatura el nostre professor Josep Maria Vila, ens ha dit que per les pròximes setmanes cada un de nosaltres hauríem de recitar un poema que ens agradi o ens cridi l'atenció. A més a més, ens l'hem de saber de memòria, tindré una bona articulació, un bon to de veu, una bona postura corporal..., ja que tots aquests punts ho tindrà en compte.

Jo no he elegit un poema d'un autor conegut com quasi bé totes les companyes, sinó un poema d'un autor anònim però que té molta importància en la meva família. Ja que des de la meva besàvia ha anat passant de generació en generació i com no, jo no vull trencar aquest llegat tan bonic.

Padre ¿Es pecado besar?
dice la condorosa niña
con la cara de rosa
que se fue a confesar.

Y el padre que es un bendito
le dice muy bajito
¿A quién besar quieres?
¿A tu padre? ¿A tu madre?

¡Oh no padre!
A un joven galán que esta prendado de mí.
Joven que cuando fija su mirada,
me parte y me atraviesa el corazón.

¿Él te quiere? Me lo ha jurado.
¿Tú le amas? Hay padre de amor muero.
Pues si es amor verdadero,
bésale que no es pecado. 

(Anónimo)

Glogster

Què és?

És una eina per a confeccionar pòsters o murals multimèdia i que té components de xarxa social , ja que les persones que l'utilitzen no solament ho fan per confeccionar les seves creacions sinó també per convertir-les, reivindicar, denunciar, anunciar.. Per això podem trobar tot tipus de temes i motius.
És una eina en linea (a través d'internet) que permet crear pòsters digitals. Integra textos, imatges, vídeos o àudios de manera dinàmica i senzilla. És una bona manera pels alumnes, ja que proposa, comunica informació a través de diferents suports.

Aquí us deixem la Victoria Marqués i jo una fotografia d'un exemple de glogster recollida d'internet:

Gramàtica de la fantasia

"Sempre hi ha un nen -diu *Rodari- que et pregunta: Com s'inventen les històries? i es mereix una resposta honesta". En la GRAMÀTICA DE LA FANTASIA, "es parla d'algunes maneres d'inventar històries per a nens i d'ajudar als nens a inventar per si sols les seves pròpies històries".

Aquest llibre, que s'ha convertit ja en un clàssic de la literatura pedagògica, és un instruments realment útil destinat a "qui creu en la necessitat que la imaginació tingui el seu lloc en l'ensenyament; a qui té fe en la creativitat infantil; a qui sàpigues quina virtut alliberadora pot tenir la paraula".

Parlar bé en públic

A l'assignatura de COED ens han proposat llegir aquest llibre: "Com parlar bé en públic". Aquí trobareu un resum del llibre i a més continguts dels apunts i temes que hem estat treballant a classe que estan molt relacionats amb aquest llibre.

Tots som iguals, però alhora diferents

El passat dia 3 de desembre, la Maria Vergés i jo, vam exposar el nostre treball d'Identitat i territori.

En aquest treball ens demanàven cercar una característica que tinguéssim en comú, que d’una manera o altra ens fes ser qui som, però parlant entre nosaltres ens vam adonar que no només són les coses que tenim en comú, sinó també els aspectes contraris, els que ens defineixen millor. Per aquest motiu vam voler que el nostre treball tractés sobre el fet de ser dues persones semblants, però úniques al mateix temps. 

L’objectiu del nostre treball d’Identitat i territori és fer reflexionar al públic, com a futurs i futures mestres, sobre la importància de tractar els infants com a ésser únics, diferents i especials que són. 

Per a nosaltres, l’educació es basa en formar futures persones adultes, futurs ciutadans, capaços de transmetre aquests valors i canviar la manera de veure el món. Per aquest motiu us convidem a mirar una mica més enllà, i tractar als infants individualment, sense deixar de tenir una visió global d’ells.

Sobretot cal respectar les seves personalitats. No els hem d’educar perquè facin el mateix que la resta; sinó que nosaltres com a mestres els hi oferirem el màxim dins de les seves capacitats i possibilitats, perquè puguin descobrir la seva identitat. 

Per acabar us deixo un petit prezi creat per nosaltres, en el qual es resumeixen les idees que considerem claus sobre el nostre treball.

Te quiero

Des de començament de curs el nostre professor Josep Maria Vila comença la classe recitant un poema, després ens fa reflexionar i conjuntament donem les nostres opinions. 

Tus manos son mi caricia,

mis acordes cotidianos;

te quiero porque tus manos

trabajan por la justicia.

Si te quiero es porque sos

mi amor, mi cómplice, y todo.

Y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Tus ojos son mi conjuro

contra la mala jornada;

te quiero por tu mirada

que mira y siembra futuro.

Tu boca que es tuya y mía,

Tu boca no se equivoca;

te quiero por que tu boca

sabe gritar rebeldía.

Si te quiero es porque sos

mi amor mi cómplice y todo.

Y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Y por tu rostro sincero.

Y tu paso vagabundo.

Y tu llanto por el mundo.

Porque sos pueblo te quiero.

Y porque amor no es aurora,

ni cándida moraleja,

y porque somos pareja

que sabe que no está sola.

Te quiero en mi paraíso;

es decir, que en mi país

la gente vive feliz

aunque no tenga permiso.

Si te quiero es por que sos

mi amor, mi cómplice y todo.

Y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Mario Benedetti