El programa de l’obra va durar quasi ben bé dues hores, va estar dividit en tres parts en que incloïa una pausa de vint minuts.
La primera part segons el meu punt de vista vaig trobar que la música era molt melòdica i fantasiosa, em vaig deixar portar per la melodia, però per desgracia va durar molt poca estona, només uns cinc minuts; podríem dir que aquesta part va ser com una petita introducció de tota l’obra en general. Un dels instruments que va donar protagonisme va ser una trompeta solista.
En la segona part, amb tota la meva sinceritat se’m va fer una mica pesada, ja que la vaig trobar molt embafadora, mai s’acabaven les melodies. En aquesta part hi destacaven la trompeta i el fiscorn.
En la tercera part, la veig viure d’una forma molt més intensa, podríem dir que els pels se’m van posar de punta. Era una música més cridanera, misteriosa, tornava a ser tranquil•la fins que un altre instrument més greu sonava i t’impactava, i així successivament, fins que el final et deixa amb una sensació de tranquil•litat (és com si hagués estat veient una pel•lícula d’acció, i fins que no descobreixes qui són els dolents i moren o són agafats per la policia, dius buf ja ha passat tot).
L’orquestra va està formada per disset clarinets, sis saxòfons, quatre flautes, tres oboès, dos fagots, cinc trompes, sis trompetes i fiscorns, quatre trombons, dos bombardins, tres tubes, una de timbales, cinc de percussió, un de contrabaixos i un d’arpa. El director va ser en Salvador Brotons, a més va assistir i participar el conegut trompetista anomenat Allen Vizzutti.
Per a mi va ser la primera vegada que assisteixo a escoltar una obra d’orquestra simfònica, em pensava que seria molt però que molt avorrida, encara que per el meu gust va durar massa estona i a més a més trobava a faltar veus, ja que no estic acostumada a escolar música sense veu. Però m’ho vaig passar bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario