Ara mostraré la nostra síntesi.
“Una de les característiques que diferencien
l’ésser humà de la resta dels animals és l’escriptura”. Pagès,
V. introdueix amb aquesta frase el text que explica el procés de comunicació
que utilitzem els humans per entendre’ns, ja que som els únics capaços de
traduir la comunicació en signes gràfics durables, la llengua escrita.
Amb el
pas del temps han aparegut fenòmens que han fet tremolar la rigidesa de
l’escriptura, com el telèfon, la ràdio, la televisió o Internet.
Per
explicar aquest procés, ha fet servir un exemple d’un eslògan que va
publicar l’Ajuntament de Barcelona, en
el moment en que l’aigua escassejava: “L’aigua
escasseja. No te’n rentis les mans”.
En primer
lloc, la paraula comunicar
significa posar en comú alguna cosa entre un emissor i un receptor, on
l’emissor té un missatge que
vol fer arribar al receptor i on necessita un codi que el materialitzi, en aquest cas la llengua catalana.
Després,
hi ha el text, que és el
resultat d’aplicar un codi al missatge, i que necessita un canal per poder ser transmès. Aquest canal es pot veure
afectat per el soroll, nom amb
el que es determinen a les distorsions a què pot estar sotmès el text.
Per
últim, estan les circumstàncies que envolten el text, que és el que anomenem context.
Aquests
serien els elements que conformen el procés de comunicació. Al aplicar-los al
eslògan de l’Ajuntament de Barcelona, poden donar missatges diferents, inclús
erronis.
Com ja
hem dit, comunicar és la voluntat de transmetre una informació d’un emissor a
un receptor, en aquest cas, que com no plou, no s’hauria de fer un ús abusiu de
l’aigua, missatge destinat als ciutadans de Barcelona.
Què pot
passar? Que al difondre’l, ja sigui per ràdio, per la premsa o la televisió,
pot patir interferències que provoquin l’emissió d’un missatge equivocat, si
més no, amb un significat distorsionat del que volia donar-li l’Ajuntament de
Barcelona.
Un altre
aspecte a tenir en compte per la interpretació del text, és el context. La
situació idònia per el correcte rebut de la informació seria que l’emissor i el
receptor comparteixin el mateix context. Calen unes nocions bàsiques de cultura
per poder entendre correctament el missatge.
El codi,
també resulta essencial per la interpretació del text. És necessari que tant
l’emissor com el receptor coneguin i dominin la llengua en la que està
codificat el missatge. Per exemple, si l’emissor emet un missatge en xinès a un
receptor que no té nocions d’aquesta llengua, no farà una descodificació
correcte, i no entendrà el significat ni la intenció del text.
En el cas
que proposa el text, queda explícit que és necessari el coneixement de la
llengua i les figures literaries per
poder entendre el significat de la metàfora que compara el text amb un
tramvia.
Per
concloure, podem dir que el procés de comunicació inclou molt elements, dels
quals no en tenim el control, que distorsionen els missatges que s’emeten.
“Quan el receptor és desconegut, resulta
inevitable que codi i context no concordin fil per randa amb els de l’emissor,
de manera que no tothom descodificarà els textos com estava previst”.
Aquesta frase ens diu, que quan el missatge va destinat a un receptor a gran
escala és gairebé impossible que tots comparteixin el mateix codi i context i
per tant, el missatge serà entès de diferents maneres. En canvi, si l’emissor
sap a qui va dirigit el missatge pot adequar-los per tal que la descodificació
sigui adequada.
Pagès, V.
per finalitzar diu que “Quan es
produeixen discrepàncies en la interpretació de textos interpersonals, el
conductor del tramvia és l’únic culpable” , frase amb la qual nosaltres no
estem del tot d’acord, ja que pensem que la interpretació dels textos
interpersonals no només depenen de l’emissor o conductor del tramvia, sinó que
tots els elements del procés de comunicació tenen importància i rellevevància
quan arriben al receptor.
Ens ha
sorprès que l’autor utilitzi aquesta frase com a conclusió del text perquè ens
resulta contradictori amb la resta del text.
No hay comentarios:
Publicar un comentario