Desenvolupament

ELS PRIMERS PASSOS..

El naixement d’un nadó sempre és un motiu d’alegria dins una família.

A finals del segle XIX un de cada vint nens moria durant el part.

Avui en dia, per sort, aquesta xifra ha canviat i molt pocs nens moren durant el part.

Durant el part els nivells d’adrenalina d’un nadó són superiors als d’una persona que pateix un infart. Aquesta mateixa adrenalina provocarà que el nadó comenci a respirar.

El cor del nadó no està preparat per a la vida fora de l’úter.

Els nadons són com esponges, i encara que no ho sembli, aprenen de tot el que veuen i perceben.

És per aquest motiu que són molt curiosos i intenten agafar coses amb les mans o amb els peus. Això són reflexos totalment involuntaris. Per això cal que l’entorn en el qual es troben sigui totalment segur.

Ja des de ben petits, és podria dir que des que neixen, els nadons tenen unes qualitats sorprenents, com per exemple la de nadar sense que ningú els ensenyi. Si deixem a un nadó en una piscina no s’ofegarà, ja que deixarà de respirar sota l’aigua. Això vol dir que els pulmons estaran tancats mentre el nadó es trobi sota l’aigua. A aquest fet se l’anomena “reflex del busseig”.

Quan som petits tenim més reflexos que quan som adults i ens moltes ocasions creiem que hem perdut aquests reflexos, però no és així. Aquests reflexos perduren ocults en nosaltres al llarg de tota la nostra vida i de forma ocasional poden ressorgir anys més tard.

Els nadons han de seguir uns passos crucials per a un correcte desenvolupament. Alguns d’aquests passos són: aprendre a fixar la mirada, somriure i reconèixer un somriure… És per això que quan un nadó neix el seu cervell no està del tot complet, sinó que està a “mig fer”. Els estímuls, les experiències i el nou coneixement contribuiran al total desenvolupament del seu cervell.

Experimentar és vital per al desenvolupament del cervell.

Un dels moments més importants en la vida d’un nadó és quan comença a gatejar i posteriorment intenta posar-se de peu i donar les seves primeres passes. Amb aquest gran pas comencen a descobrir el “món dels adults” i comencen a estar en continu moviment. A partir d’aquest moment començaran a desenvolupar una mica més el seu cos i realitzaran activitat física.

Un nadó deixarà de ser-ho quan comenci a raonar. Aquest fet canviarà per complet el seu món.

A partir d’aquí el nadó haurà deixat de ser-ho i s’haurà convertit en un nen, amb tot el que això comporta.

Sentirà la necessitat d’explorar el seu propi cos i això podrà realitzar-ho gràcies a l’activitat física.

L’EDUCACIÓ FÍSICA DINS L’EDUCACIÓ INFANTIL:

Què entenem per educació infantil? Un desenvolupament, una experimentació, un coneixement d’allò nou, una exploració, una consideració del risc…

Com creixen els nens si no és amb moviment. Si que és veritat que els nadons tenen moviments reflexos, on ells no són conscients que ho fan.

Però la majoria són moviments motrius, per poder arribar a una joguina han de tenir la capacitat de poder gatejar, tocar, agafar, tirar…
Poc a poc aniran agafant moviments més elementals i aquests li donaran a l’infant una necessitat d’explorar molt més que abans, ja que al poder caminar i córrer voldrà saber de que és capaç. Segurament caurà infinites vegades però això es un fet que ha de succeir, sinó no estem deixant que adquireixi coneixements per ell mateix, que adquireixi aquesta autonomia posterior.

El ser conscient del seu cos és molt important, el poder mirar-se a un mirall i saber que és ell en aquell mateix moment és un pas en el seu desenvolupament motriu i personal.

A partir d’aquí les habilitats motrius arriben a ser molt més complexes com llançar una pilota, girar, fer equilibri; més especifiques en un esport; o més especialitzades, és a dir, un gest en concret.

L’educació física no només és necessària en l’educació infantil, sinó que també ho és en molts altres àmbits. És per això que cal donar-li a aquesta “assignatura” la importància que realment té.

Els infants perceben el seu propi cos com a font de sensacions. Per aquest motiu és necessària la presència de la motricitat en la seva educació. Aquesta motricitat pot ser desenvolupada a l’assignatura d’educació física.

L’educació física ens permet treballar aspectes motrius en els infants i de desenvolupament del seu propi cos, i crear un camp de coneixement on realitzen una descoberta d’ells mateixos. D’aquesta manera, adquireixen capacitats necessàries en el seu dia a dia.

L’educació física s’encarrega de moltes més coses a part de la motricitat i l’activitat física. També s’encarrega dels àmbits afectiu i cognitiu entre d’altres.

Amb l’educació física els infants poden aprendre un munt de coses que van molt més enllà de l’esport, com per exemple el companyerisme, la superació i satisfacció personal, assumir les derrotes, la competitivitat sana, el treball cooperatiu, l’autoestima, la participació, l’empatia, la resolució de conflictes, aprendrà a duu a terme diferents rols dins el grup, per tant el formarà socialment, i aprendrà a assumir responsabilitats.

Tots aquests elements són molt importants en qualsevol ésser humà i el permet desenvolupar la seva pròpia persona, per això és tant important l’educació física en l’etapa d’Educació Infantil.

La metodologia en l’educació infantil ha de ser motivadora, activa, globalitzadora i a la vegada individualitzada, cobrint les necessitats que presenta cada infant.

Parlant dins del desenvolupament psicològic diferents estudis demostren que sobre els diferents àmbits de la conducta infantil han contribuït a explicar com, a través de l’educació física, es va conformant la personalitat i els models de conducta de l’infant.

Quan treballem l’educació física, hem de tenir en compte amb quin objectiu realitzem les diferents tasques o activitats, sempre tenint en compte que aquestes han de contribuir a que l’infant desenvolupi algun tipus de capacitat.

Aquestes activitats no només han d’estar enfocades a mantenir un estil de vida saludable en l’infant sinó que han de ser variades i hem de tenir en compte altres objectius a assolir, ja sigui la descoberta del propi cos, de l’entorn, la percepció espacial, dels moviments, la comunicació corporal, la coordinació, l’agilitat, l’equilibri, etc.

La societat actual dóna poca importància a aquesta assignatura, però és queixa de que molts joves pateixen sedentarisme i això s’està convertint en un problema. Resulta necessari que és respecti la necessitat del moviment de la infància i es comencin a consolidar hàbits d’activitat física des dels primers anys.

L’educació física ens proporciona un control sobre el nostre propi cos i això ens fa estar més segurs de nosaltres mateixos.

És per tots aquests motius que cal valorar més positivament i donar més importància a l’educació física. Cal que des de ben petits els infants desenvolupin el seu cos.